La tradició del pessebre, de la representació del naixement del nen Jesús, està molt arrelada al nostre país, malgrat la secularització creixent que està patint la nostra societat.
A més de ser una tradició familiar i secular esdevé el contrapunt més important davant de les tradicions importades d’altres cultures que ens envaeixen i un senyal d’identitat de la nostra cultura que, a més, ha creat, al voltant dels pessebres, una forma de fer diferenciada amb característiques molt peculiars, úniques en el món i abastament reconegudes.
El pessebre és la representació a la llar del naixement del nen Jesús construïda amb molsa, troncs, suro, amb figures de fang de personatges de la vida rural que es realitza per les festes de Nadal. El pessebre és un dels quadres costumistes més estesos a la Mediterrània cristiana. El seu origen podria estar en les antigues creences de tenir imatges dels déus a casa com a protecció, encara que ha sofert tantes evolucions que això no es pot assegurar.
Aquesta tradició de la societat catalana que representa el naixement de Jesús rep el nom de pessebre perquè, segons la Bíblia , quan l’infant va néixer a l’ estable el van posar dins d’una menjadora d’animals anomenada pessebre.
A la societat tradicional catalana el pessebre era representatiu i emblemàtic de les festes, molt abans que l’arbre de Nadal fos introduït.
La majoria de relats de la història del pessebre coincideixen en situar l’inici d’aquesta tradició en la celebració del Nadal que va fer Sant Francesc d’Assís l’any 1223. Ho coneixem gràcies al bonic text de Sant Bonaventura: Sant Francesc va celebrar la missa de Nadal en una cova del bosc de Greccio on els pastors d’aquella contrada havien assistit amb torxes; dins d’aquella cova hi havia un pessebre amb fenc i un bou i una mula; durant la missa es va aparèixer el Nen Jesús.
Allò va ser, segons la tradició, el primer pessebre de la història. Diem que va ser “segons la tradició” perquè, si volem ser una mica rigorosos, històricament això no es pot afirmar.
Pel que fa a casa nostra el pessebre més antic del que es té notícia és del segle XV, tot i que no és fins el XVI que es popularitza i s’estén entre els classes més populars. La importància d’aquesta tradició, però, ve marcada per diversos fets:
Un d’ells la celebració, el 1786, de la Fira de Santa Llúcia, on es podia comprar tot tipus de figures i complements per a l’elaboració dels pessebres familiars. Aquesta Fira encara se celebra avui dia i és una de les presències tradicionals indispensables en els nostres Nadals.
L’altre la creació, el 1863 de la Unió de Pessebristes de Catalunya i, finalment, la celebració, el 1952 del Primer Congrés Pessebrista Internacional, a Barcelona.
Tots aquests fets, per si sols, ja demostren la importància d’aquesta tradició a la nostra ciutat, però de ben segur que tots hi podem posar exemples quotidians que així ho refermen.
A banda de la tradició familiar de visitar la Fira de Santa Llúcia, el ritual de bastir el pessebre, o de desfer-lo… la cerimònia de col·locar el nen Jesús la nit de Nadal, els reis com avancen pel menjador fins arribar, la nit de Reis davant del Nen Jesús…
I a nivell menys familiar, el propi Ajuntament reconeix la importància del pessebre nadalenc amb l’elaboració del Pessebre de Sant Jaume, la inauguració del qual constitueix l’inici de fet de les festes del Nadal i tot un esdeveniment social amb força repercussió en els mitjans de comunicació, sobretot si el pessebre no és de l’agrat de la majoria, o si és massa agosarat…
