Sr. Caneló d’Escudella i Bontorró, el seu nom és sorgit dels àpats tradicionals del Nadal a casa nostra, els canalons, l’escudella i carn d’olla i com no els bons torrons. Ell és el seu camarlenc de l’Esperit del Nadal el qual li encarrega gestionar la seva agenda mentre ell no hi és, i quan torna l’acompanya per transportar-nos al món màgic del Nadal.
El Sr.Caneló ens explica el conte de l’Esperit del Nadal:
Us vull explicar una història, és possible que en somnis l’hagueu vist, va passar quan el món no era el món que coneixem. Va ser per voltants de desembre…
Us heu preguntat mai d’on sorgeix el Nadal? Aquesta és la història que us contaré.
Vet aquí en el nostre bonic planeta, 4 personatges molt importants, les estacions de l’any: la Tardor, l’Hivern, la Primavera i l’Estiu van entrar en disputes.
Els seus conflictes es devien a una lluita aferrissada que mantenien totes 4 per tal de saber quina d’elles era la més important, la més bonica, la més especial, la que tenia les millors festes, la que havia de ser digne de manar sobre les altres.
Tal eren les seves obsessions, que no pensaven en res més què en saber quina era la més important.
La Primavera, es va oblidar de fer florir les seves boniques flors. L’Estiu, no va recordar-se de fer arribar els seus agradables i càlids rajos de Sol. La Tardor, no es va fer acompanyar de la pluja de fulles de mil colors. I l’Hivern?, l’Hivern es va descuidar de transformar les gotes d’aigua del cel en bonics i suaus flocs de neu.
Aquest fet sense precedents, va provocar que aquell any fos caòtic, els nens i les nenes, els pares, mares, avis, tiets… i totes les persones del nostre planeta estiguessin tristos enyorant els tresors que la natura els regalava any rere any.
El món es va convertir en un lloc sense esperances, trist i fosc, els Esperits de les 4 estacions van desaparèixer completament, el canvis cíclics de l’any varen esvair-se per donar pas a un cel d’una constant llum tènue, la gent pregava i anhelava poder recuperar el seu verdós i blau planeta, ple de vida i de colors.
Però… Una tarda, quan les 4 estacions es disposaven a enfrontar-se un cop més, va succeir quelcom que las va fer aturar, de cop del cel va baixar una petita llum… D’aquesta llum va aparèixer un personatge molt curiós i molt misteriós, es feia dir l’Esperit de Nadal.
Aquest personatge, va fer obrir els ulls a les 4 estacions, perquè veiessin tot el que havia provocat la seva estupidesa, els va fer entendre que no havien de competir per veure quina era la més important, totes elles ho eren d’importants, sense una no podia succeir l’altre.
La seva essència, el plaer, l’alegria i l’amor només podien ser mesurades per cap d’any, quan totes 4 havien passat. No podien arribar a final d’any si lluitaven des del començament, amb això haurien perdut la promesa de la primavera, la bellesa de l’estiu, la satisfacció de la tardor i l’alegria de l’hivern.
A través d’un conjur màgic van arribar a un acord, l’Esperit de Nadal arribaria al nostre món any rere any durant unes setmanes, unes setmanes que van rebre el nom de les Festes de Nadal, aquestes festes servirien per fer-nos reflexionar tot el que hauríem fet durant l’any i donar-nos la força per resoldre allò que havia quedat pendent. Tanmateix l’Esperit de Nadal apareixeria per donar-nos forces, ànims, bondat i il·lusions per començar el nou any que estaria a punt de néixer.
Això sí, aquest personatge ple de joia i d’harmonia, no podria aparèixer sense que les 4 estacions reunissin els seus esperits, si una fallés l’Esperit de Nadal no apareixeria. Així doncs les 4 estacions van responsabilitzar-se d’aquest compromís, totes elles farien la seva aparició en el període de temps que els correspongués i a finals d’any es retrobarien per fer renéixer de nou l’Esperit de Nadal.
